inici | contacte | avís legal | publicitat | language: Spain English French German Italian Russian Portuguese
Pastís de la Diada de Catalunya Brioixeria: Magdalenes de pastisseria Pop de platja a la planxa amb all i julivert Xató Amanida de mar Calamars amb vi i ceba

dimarts, 8 de juliol de 2014

ARTICLE: El nostre fuet (PUBLICAT) (CORREGIDA) - OK

Avui voldria parlar-vos del fuet.
Segons la wikipedia, el fuet és un tipus d'embotit molt popular a la cuina catalana.
I tant popular.
Què seríem els catalans sense el fuet amb pa amb tomàquet?
Avui, concretament, us vull recomanar el fuet espetec de Casa Tarradelles per dues raons:
- per què és un extraordinari producte
- i per què la campanya publicitària és d'aquelles que fan país, que ens identifica i ens representa.
És el nostre tarannà.
De la mateixa manera que no em va convèncer gaire l'exposició que van fer de la seva pizza, ara he reconèixer que l'spot promocional del fuet espetec Casa Tarradelles reflexa molt bé una clara i simpàtica realitat del nostre país: això és el que mengem els catalans i així és com ho portem.
Ara... que ens diguin raros.
Jo opino que el missatge que transmet l'spot és magnífic.
Quan veig el nen allunyar-li els escuradents a l'avi (el Sean Connery català).... em tronxo! és boníssim!
Tsch, i això de guardar-te un fuet en algun amagatall... tampoc es cap tonteria, eh?, je je.

A mi és que, el fuet, em porta pel camí de l'amargura.
De veritat us ho dic.
Si en tenim a casa, en arribar de la feina, cada dia n'agafo un tallet.
I la cerveseta de torn, és clar.
Mitja vida, nanos.
I si em veuen els meus fills petits, me'n demanen sempre!
De fuet, vull dir! no fotem!.
Jo els dono un tall i marxen.
Però a l'estona tornen a la cuina i amb la mateixa mirada encantadora del gatet d'Shrek em diuen:
- Papaaaa!... un trosset més si us plau! si us plaaaauuuuuu!
- Vinga va, un i prou que no sopareu, eh? aquest és l'últim!
Però mai no en tenen prou.
Fins que els has de fer un crit:
- Prou! aneu a cagar!, vinga!
...i llavors marxen espaordits amb un somriure sota el nas.
I els entenc, és clar.
És un fuet.

Quan som de vacances m'encanta esmorzar un entrepà de pa amb tomàquet i fuet. El pa de barra cruixent, acabat de fer, ben sucat amb un tomàquet ecològic, ben madur, i el fuet tallat a rodanxetes primes. A mi el fuet m'agrada sec, però per a l'entrepà és millor que sigui tendre.
I llavors clavar-li una mossegada que faci crec-crec, gaudint-lo en una terrasseta tranquil·la, amb aquell solet del matí que ho escalfa tot poc a poc.
Una sensació màgica pel paladar.
Un petit plaer quotidià.
Un entrepà de fuet és especial. Em genera bon rotllo, que voleu que us digui.
A més, fa com una oloreta molt característica també, oi?
Per cert, ara recordo quan vaig fer el servei militar.
Vaig tenir la sort de fer-lo a Saragossa, el que em permetia marxar cap a casa cada cap de setmana.
Sabeu que duia dins el petate tots els diumenges a la nit camí de tornada al cuartel?
Unes llaunes de paté i... efectivament, un parell de fuets.
Ah! i també me'ls havia de menjar d'amagat, eh?. Els que heu fet la mili ja sabeu la quantitat de vampirs xucladors de sang que hi ha dins d'un cuartel.

I ara us confessaré una intimitat, una petita addicció que tinc amb el fuet.
Es tracta d'enrotllar un tall d'uns 5-8 cm de fuet dins una llesca de pa de motlle i menjar-me'l prement ben fort el pa al voltant del fuet. No es que vulgui defensar el pa de motlle per sobre d'un bon pa de pagès fet amb massa mare, cuit en forn de llenya, sucat amb un bon tomàquet madur de temporada i amb un bon raig d'oli d'oliva verge extra... ni molt menys!
Però no puc negar que la combinació del pa de motlle amb el fuet em sembla extraodinària.
Digueu-me tonto.
Sigui com sigui, i és una teoria meva, penso que el fuet crea addicció.
És com quan menges patates xips: te'n menges una... i te'n menjaries dues.
No trobes mai el moment de parar.

De fuets, espetecs i secallones n'hi ha molts. Jo n'he tastat uns quants, m'agrada comprar-ne quan visitem certs pobles de Catalunya.
Casa Tarradelles ha sabut fer arribar un bon producte artesà als nostres supermercats.
Els que som de ciutat, agraïm poder acostar-nos a qualsevol supermercat de barri i trobar un fuet com Dèu mana. I és que a mi m'empremya comprar un fuet i trobar-li aquell gust estrany, entre plàstic i ranci.
No us ha passat mai?
Quan compres un fuet esperes que tingui gust de fuet i aquesta garantia de qualitat és la que podem trobar amb aquest fabricant d'Osona, per cert, la millor comarca productora d'embotits.
En fi, que sort que no sóc de Vic.... perquè em fotria com un vacó, com deia en Joan Laporta, i m'haurien de portar rodolant pel carrer amb un pal.
I no patiu, que aquest fuet és de les poques coses que justifiquen trencar una Operació Bikini.
Tothom ho entendrà.

Escolteu una cosa!... no us han entrat unes ganes boges de tastar un tallet de fuet, ara?
...a mi sí, macagundena!

Us deixo amb aquest vídeo promocional que, per cert, alguns critiquen dient que la mare no para d'esbroncar a la familía per acabar menjant-se un fuet sencer d'amagatotis.
Els que pensen això, és evident que no han entés res.

0 comentarios :

Publica un comentari a l'entrada