inici | contacte | avís legal | publicitat | language: Spain English French German Italian Russian Portuguese
Pastís de la Diada de Catalunya Brioixeria: Magdalenes de pastisseria Pop de platja a la planxa amb all i julivert Xató Amanida de mar Calamars amb vi i ceba

dimarts, 17 de setembre de 2013

Cargols en salsa





>Avui he fet cargols.

I mira que no m'agraden.

M'agrada anar a collir-los... i cuinar-los, però no me'ls
menjaria per res del món.

Em fan «coseta».
A la meva dona sí que li agraden una mica... i per això avui he
volgut recuperar aquesta recepta que feia la meva mare.

Aquesta recepta és similar als «Cargols a la cassola»,
recepta núm. 287 del llibre CPCC,
però sense carn (conill, costella de porc, llonganissa, etc.).
Són uns cargols amb salsa de tomàquet força tradicionals, amb
el seu xoricet, i una mica picantons.

Segur que són molt bons, però prefereixo quedar-me amb les ganes
de saber-ho.

És d'aquelles cosetes amb les quals no puc, però per un tema
d'educació, només, eh? M'han educat rebutjant els cargols i
considerant aquest animal un bitxo fastigós i llefiscós ple de
babes
... fent que sigui un menjar gairebé repugnant... amb totes
les caques tan grosses que deixen anar... Uf!

Però ja sabeu que els cargols s'han de purgar abans de
cuinar-los.

Primer de tot, si els compreu sense purgar o els colliu de la
muntanya, els heu de rentar força estona amb aigua.


Heu d'aconseguir una xarxa d'aquelles en les quals venen les
taronges de suc... i tancar-los dins perquè es purguin i netegin
els budells. Els cargols han de respirar bé. Els podeu tirar un
polsim de farina perquè mengin una mica i ho caguin tot.

Els hi heu de tenir com a mínim una setmana, tot i que millor dues.
A partir d'aquí, ja els podreu bullir sense problema.


En fi.

Gaudiu els que us agradi aquest plat.

Recepta per a 4 o 6 persones.



INGREDIENTS

750 g de cargols frescos

150 g de pernil serrà a daus

150 g de xoriço picant

1 pebrot verd

4 tomàquets

1 cullerada de farina
1 ceba

1 bitxo

herbes aromàtiques (barreja d'herbes per a cargols: romaní,
farigola, llorer, etc.)
oli d'oliva

aigua
sal



ELABORACIÓ




Preparem els ingredients...




...i les herbes.




El xoriço ha de ser picant, millor.




Piqueu el pernil a daus...







...i el xoriço també, i ho reserveu.




Tallem el pebrot, també a trossets petits.




Ratllem el tomàquet, que si és de temporada, millor.




Podeu posar una culleradeta de pebre vermell al
tomàquet.




Trinxem la ceba...




...i fem l'all a làmines.




Hi posarem una mica de bitxo, per donar un toc picant
al plat, a banda del xoriço.


Amb aquest sol no picarà massa massa. En podeu posar
dos o tres.




El piquem i el reservem amb la resta de verdura.




Ara farem els cargols, que ja els tenim purgats.




Hem de netejar-los amb vinagre...




...un bon raig farà sortir totes les baves.




Tireu-hi també per sobre un bon polsim de sal.




Ara renteu-los bé, a consciència.




Veureu que a poc a poc surt una mena d'escuma... baves,
vaja.




Aquest procés l'heu de fer dues o tres vegades... fins
que quedin completament nets.




Ara ja els podem posar dins una cassola amb aigua freda
abundant.




Intentaran escapar-se, és clar, pobrets. Heu
d'encendre el foc...




...i a poc a poc l'aigua s'anirà escalfant.




És una mort cruel, s'ha de reconèixer, però és la
millor manera de fer-los sortir i alhora coure'ls.




Quan arrenqui el bull veureu que es farà una capa
d'escuma.




Ara pareu el foc. Netegeu de nou els cargols i llenceu
l'aigua de cocció. Tot això ho hem fet per fer sortir els cargols.
Ara toca coure'ls fins que quedin tovets.




Prepareu una cassola amb aigua abundant. Poseu-hi
llorer...




...una mica de romaní...




...farigola...




...i jo també hi poso una barreja especial per a
cargols que venen a qualsevol herbolari. Aquesta barreja inclou una
mica de menta seca i fonoll.




Encenem el foc.




Hi posem els cargols ben nets.




I ara ho deixarem coure entre 35 i 40 minuts.




Notareu una flaire d'herbes molt agradable.




Passat aquest temps, coleu els cargols i reserveu una
mica de brou.




Com que tenen moltes pellofes i fulles, els netejarem
una mica.




Tot això no cal posar-ho al plat.




Tenim els cargols bullits i ben tovets, ja es poden
consumir. Ara farem la salseta.




En una cassola amb un bon raig d'oli d'oliva... hi
tirem l'all...




...i el bitxo...




...i, pràcticament a continuació, el pebrot. Deixeu que
agafi color.




Ara hi incorporem també la ceba.




Si voleu, podeu posar-hi una branqueta de farigola.




I el vi...




...un bon raig. Deixem que es faci el sofregit durant
uns 15 minutets a foc baix.




Ara incorporeu-hi el xoriço i el pernil.




Ho remenem... que agafi una mica de color i deixi anar
el greix...




...i ja hi podem posar el tomàquet.




Com tot sofregit, l'haurem de deixar fer uns 20
minutets a foc més aviat baix.




Heu d'obtenir una textura de samfaina.




En aquest moment, ja hi podem afegir els cargols...




...i un raig de brou que els cobreixi. No cal afegir
tot el brou.




Ho remenem...




...i per espessir la salsa a mi m'agrada tirar-hi una
cullerada de farina dissolta en aigua.




Repartiu-la bé.




Ho remenem i ho deixem uns 10 minutets que faci xup-xup
tot plegat. Rectifiqueu de sal.




I ja els podem servir. Com tots els guisats... serà
més bo d'un dia per l'altre.




El tema picant és particular. Per tant, si us agraden
més picants... afegiu-hi més bitxo.




Acompanyeu-los d'un bon vi negre.




En traiem un?




Bon profit!!!

9 comentaris :

  1. Quin fastic !... al final ho has fet... hehehehe... una mica obligat per la pressió dels teus seguidors/res i per que ets tot un profesional ! Jo no els puc ni veure a aquests animals tan fastigossos, i no em menjaría un per res del món.

    ResponElimina
  2. Doncs jo de tu m'arriscaria, Albert. A mi no m'agradaven gens, fins fa 6 mesos. Vaig fer-me la valenta i hi vaig tornar. El gust em va sorprendre gratament i t'he de confessar que, malgrat buscar-la amb ànsia, no vaig trobar per enlloc aquella textura llefiscosa que recordava de quan encara no m'agradaven. Fent-los tu, hauries de fer-los un gest, potser qui sap, fins i tot t'acaven conquerint el cor!

    ResponElimina
  3. Ostres.... és de les poques coses que no puc....
    mira que tenen bona pinta, però crec que no podría ni fer-los.

    ResponElimina
  4. BO-NI-SSIMS!!! Per llepar-se els dits, mira, aquest cap de setmana en faré, gràcies Albert!

    Salut

    ResponElimina
  5. @Litonano, t'has contingut i molt en la resposta, eh?....jeje.

    @Marina, pufff...es que es d'aquelles coses que em superen....ho vaig intentar, eh?...però res.

    @Dolors, em penso que som uns quants els anti-cargols...

    @Pepe, doncs disfruta'ls tú que pots !!!

    Gràcies a tots !!!

    ResponElimina
  6. Jo els vaig tastar fa uns 10 anys pel teu amic Ferran, a Aragó... I vaig reconèixer que eren bons... Bé crec que lo important és la salsa, en sí, el cargol és insipid...

    Jo els cuino, però ja morts, no seria capaç de matar-los jo, per això no menjo més sovint certes coses....

    ResponElimina
  7. Gràcies Albert per posar la recepta... Juas, fa temps que t'ho vaig demanar..... Merci.

    ResponElimina