inici | contacte | avís legal | publicitat | language: Spain English French German Italian Russian Portuguese
Pastís de la Diada de Catalunya Brioixeria: Magdalenes de pastisseria Pop de platja a la planxa amb all i julivert Xató Amanida de mar Calamars amb vi i ceba

dimecres, 31 de juliol de 2013

Guisat de mongetes a l'estil "Le llamaban Trinidad"





Feia un temps que anava al darrere d'aquesta recepta.

Si, ja sé que no té res a veure amb la cuina catalana, ni tan sols amb la cuina representativa de cap país o cultura.

Però em feia molt gràcia fer-la.

De fet, no es la primera vegada que ho faig.

Ho vaig fer amb les hamburgueses "Burguer Cangreburguer" del Bob Esponja i aviat ho tornaré a fer amb els "Dorayakis" d'en Doraemon.



Jo es que de petit em tragava totes les pel.lícules del Bud Spencer i Terence Hill.

Però totes, eh?

Sempre que arribava del videoclub amb una peli del Bud Spencer...la meva mare exclamava:

"Qué?!!!...un altre peli del Bud Spencer, no?!!!!!"...i entre els germans reiem amb complicitat.

Una passió, nanos.

Això també em passava amb les pel.lícules de l'Esteso i el Pajares....i l'Ozores, clar.

Són pelis que m'han marcat, vaja.

A la peli "Le llamaban Trinidad" hi destacaven de forma peculiar les bofetades i el menjar.

Primer es banyaven tots dos en la mateixa aigua bruta d'una banyera pudenta.

Després a menjar.

Sempre menjàven el mateix...aquella paella gran, ronyosa i d'aspecte llardós on hi sucàven pa directament, on hi havia una mena plasta feta de mongetes en salsa (o "frijoles") que es fotien utilitzant la mateixa cullera de cuinar-les.

I clar, veure'ls menjar era preludi de baralla segura. Sempre venía el "malo malísimo" a molestar-los mentre dinaven.

I ho entenc.

A mi també m'emprenya molt que em molestin mentre dino....però potser no tant com per acabar estomacant al personal, jeje.

Allà començava una baralla amb bofetades a tord i a dret...."hondonadas de hostias" que dirien alguns...amb el puny tancat al mig del cap....amb la ma oberta a l'orella....i, finalment, fent una exhibició amb el seu revòlver,

Al final, no quedava dret ni l'apuntador.

Qué grans eren!....quantes rises!...i quins agradables records.

Aquesta entrada d'avui preten ser un elogi a tota aquella brutícia (a la "mugre", en castellà)....i un tribut a aquelles pel.lícules d'aquest parell d'actors dolents (que tot s'ha de dir) pero que conformen una part molt entranyable de la nostra infància.

Feu-vos aquesta morterada un dia per dinar....i gaudiu del plaer de menjar com uns autèntics marranos.

Tsch...que en el fons és un excel.lent plat, eh?

Per a fer aquesta recepta m'he inspirat en una recepta que ens proposen al blog "Cheffrustrado.soy"""  tot i que jo he fet la meva pròpia versió.

Tècnicament, hauria de dir que aquesta recepta és per a 4 persones, però en aquest diré que és només per una !!!...s'entén, oi?...juas !!!...i ho podeu fer escoltant Ennio Morricone...millor.

No puc tancar aquesta introducció sense deixar-vos un link a una d'aquelles escenes antològiques.

I si teniu oportunitat, escolteu la seva BSO.

Som-hi!









INGREDIENTS

500gr. mongetes bullides

100gr. cansalada viada a trossos

50gr. daus de pernil serrà

1 ceba gran en juliana

un bon raig de cervesa de fermantació alta

1 cullerada de pebre vermell de "La Vera"

3 cullerades grans de salsa barbacoa

6 cullerades grans de tomàquet fregit

1 sobre de formatge parmesà

1 o 2 bitxos

3 alls laminats

pebre negre

oli d'oliva

sal



VARIANTS:

- Hi podeu posar "xile" picant

- Podeu substituir les mongetes per fesols vermells

- Podeu afegir tota mena de carn a daus (pernil, llom, xoriço, botifarra crua o negre, carn picada, etc..)



ELABORACIÓ


 


Preparem tots els ingredients.




Utilitzaré una paella cutre....de les típiques del "far-west". Jo l'he comprada especialment per fer aqueta recepta....i només m'ha costat 3,80eu. Però es que em feia molta gràcia fer-ho bé.




Escalfeu bé la paella sense i quan sigui calenta afegiu un bon raig d'oli i seguidament la cansalada tallada.




Saleu-la una mica.




Ha que quedar ben daurada. Compte que esquitxa i "peta"...així que us recomano fer ús d'una tapa.




Un cop feta la carn, la reservem....i fregirem els daus de pernil.




Feu servir el mateix oli.




Quan comencin a tenir aspecte torradet, els reservem juntament amb la carn.




En el mateix oli....daurem ara l'all laminat.




Com que estarà calent...l'all de seguida agafarà color.....així que compte de no cremar-lo. En aquest mateix moment afegiu el bixto (o caiena). El podeu picar o posar sencer...o meitat i meitat.




Res, uns segons....que canvii de color....i ja està, que es crema molt ràpid.




Incorporem la ceba trinxada i, per tant, la cocció de l'all i del btixo es pararà.




Deixeu que la ceba es faci a foc més aviat baix.




Passats uns 8-10 minutets de cocció de la ceba, ja podrem incorporar tot el que haviem reservat.




Es el moment d'afegir la cervesa. Jo he utilitzat una "Leffe" rosa, però podeu fer servir la negre també.




Hi tirem un bon raig...gairebé la meitat (uns 150cl).




Ara, deixarem que s'evapori l'alcohol....que faci xup-xup uns 10 minutets.




Tapeu-la.




Passat aquest temps, incorporeu la cullerada de pebre vermell.



També hi posarem la salsa barbacoa. A mi, especialment m'agrada aquesta, feta amb mel.




Aproximadament unes tres cullerades grans.




Ho remenem bé.




Hi posem una bona quantitat de pebre negre.




I el tomàquet, unes 6 o 7 cullerades grans també.




I que ens queda?....les mongetes bullides, clar.




Ho remenem tot plegat a foc baix.




Per acabar, aboquem un paquet sencer de formatge ratllat (parmesà).




El formatge l'he posat per dues raons: l'una com a homenatge a les pel.lícules italianes de l'Spaguetti Western...i per què en Terence Hill (Mario Girotti) era italià. I l'altre, perquè el formatge li aportarà la textura pringosa pròpia de les "plastes" que se servien a les seves pel.lícules. També rebaixarà el color vermellós de la salsa i li donarà amb un aspecte visual més atractiu. I que li va de meravella el formatge, qué coi !!!.




Després de fondre el formatge...aquest és l'aspecte final del plat.




Sensacional !!!...justament el que buscava !!!




Sembla una tontería però m'ha fet il.lusió fer aquest plat i més comprovar el magnífic resultatl




I aquí el teniu acabat. No cal emplatar. Així es com s'ha de servir, eh?




I clar, a sucar pa sense miraments....i a menjar de la mateixa cullera emprada per guisar.




Bromes a banda....és un plat extremadament bo...que recomano a tots tasteu, de veritat.

Si, ja sé que no és el més indicat per a guardar la línia...però no deixeu de gaudir algún cop d'aquest plat.

Si el feu....espero el vostre feedback, eh?




Vinga va....us el presentaré d'una forma més decenta si voleu.



Es un plat força picantó...de grans aromes i millors sabors.

Bon Profit !!!

0 comentarios :

Publica un comentari a l'entrada